. ButlletÃ- de la Institució Catalana d'Història Natural. Natural history. BUTLLETà ,-. â DE LA INSTITUCIà CATALANA D'HISTORIA NATURA Any 3." Barcelona, Abril-Juny de 1903 Núm. 19-21 Nota sobre la constitució geològica de RÃ-o de Oro (Sà hara espanyol) Baix el punt de vista cientÃ-fich es sumament interessant l'estudi geològich de RÃ-o de Oro per ésser poch menys que desconegut y perquè pot formar el llaç d'unió entre'ls estudis que s'han fet en el Senegal y en el Marroch. L'uniformitat baix tots conceptes es la caracterÃ-stica d'aquell paÃ-s; unes mateixes capes són les que s'
Image details
Contributor:
Book Worm / Alamy Stock PhotoImage ID:
RG6MR1File size:
7.2 MB (186.9 KB Compressed download)Releases:
Model - no | Property - noDo I need a release?Dimensions:
2377 x 1052 px | 40.3 x 17.8 cm | 15.8 x 7 inches | 150dpiMore information:
This image is a public domain image, which means either that copyright has expired in the image or the copyright holder has waived their copyright. Alamy charges you a fee for access to the high resolution copy of the image.
This image could have imperfections as it’s either historical or reportage.
. ButlletÃ- de la Institució Catalana d'Història Natural. Natural history. BUTLLETà , -. â DE LA INSTITUCIà CATALANA D'HISTORIA NATURA Any 3." Barcelona, Abril-Juny de 1903 Núm. 19-21 Nota sobre la constitució geològica de RÃ-o de Oro (Sà hara espanyol) Baix el punt de vista cientÃ-fich es sumament interessant l'estudi geològich de RÃ-o de Oro per ésser poch menys que desconegut y perquè pot formar el llaç d'unió entre'ls estudis que s'han fet en el Senegal y en el Marroch. L'uniformitat baix tots conceptes es la caracterÃ-stica d'aquell paÃ-s; unes mateixes capes són les que s'extenen ab una regularitat quasi absoluta per tota la penÃ-nsula y llochs propers del continent; allÃ- hi ha hagut indubtablement cataclismes geològichs, com veurem prompte, però de tal naturalesa que quasi no han pertorbat l'horitzontalitat primitiva dels terrers sedimentaris. Aquests pertanyen a l'era tercià ria, y dintre d'ella al Miocè, del qual probablement existeixen dos pisos: VHelveciense y el Burdigalense. El primer està representat per una capa de caliça de 3 a 5 metres d'espessor, segons els llochs, que es una verdadera lumaquela de restes de moluschs marins a l'estat de motllo la major part d'ells, aitals com turritellas, conus, ostreas, pectunculus, venus, etc, etc, dels quals reculli una veritable colâ¢lecció pera classificar-los després detingu- dament. Aquesta capa es la superior y la que, per lo tant, forma'l pis de tota aquella regió; pis sumament dur, lo qual explica que's presenti tant regular; sobre d'ella no hi ha més que la sorra arrastrada pel vent y en alguns llochs els depò- sits de conxes, espines de peix, cendres y silex o kioken- modings originats pels antichs habitants d'aquella part del Sà hara. Per excepció, en la punta de YArciprés grande hi ha un clap de 1 a 2 metres de potencia per uns 50 d'extensió, format per sorra grossa, mig unida pel carbonat de calç, que. Pleas